Les voluntàries i voluntaris del 26è Camp De Treballa a Kenya hem tornat a casa el dimarts 3 d’agost.
Gràcies a Déu, hem tornat a Àfrica, després d’un any espantós de Còvid, un any molt dur per a moltes persones que han perdut éssers estimats, nosaltres hem pogut tornar a Kenya.
Tornar aquest any a Ongata era realment un repte . Durant tot aquest curs passat hem treballat molt per a poder aconseguir el necessari per a la construcció del primer pis de l’Escola LUTGARDA d’Ongata Rongai, una escola d’Educació Infantil, i que ara, gràcies als suport de moltíssimes mans mercedàries ja te construït el primer pis i part del segon. Lloc que ocupa tota l’educació primària. Era un repte perquè quan organitzàvem el nostre cronograma de treball amb les voluntàries i voluntaris durant tot aquest curs passat, sabíem que hauríem de treballar molt per poder acaba la nostra feina i donar entrada a l’Educació primària quan comencés el nou curs. Per tant, arribàvem a Kenya amb un gran repte.
Però solament va ser trepitjar Àfrica i tot va tornar a ser màgia, com sempre. Ens vam retrobar amb les nostres Sisters of Mercy, que tant estimem i admirem, ens vam retrobar amb les nenes i nens d’Ongata Rongai, que ens rebien amb els braços oberts i ens miraven amb aquells ulls tan preciosos i enigmàtics. I de sobte, baixàvem de la camioneta on portàvem bosses i bosses de material per a l’Escola i davant nostre, l’Escola LUTGARDA era molt més gran, semblava un miracle. Malgrat el còvid, malgrat les dificultats per anul·lacions d’activitats solidàries i concerts, ho havíem aconseguit, la primera planta era allà. I ens tocava llavors, als voluntaris i voluntàries, pintar, decorar perquè al començar el nou curs el 26 de juliol, tot havia d’estar a punt per a les nenes i nens de l’Escola.
Hem tingut la sort de tenir, el millor dels equips de voluntaris i voluntàries. Un equip incansable, que no ha parat mai, que no ha tingut cap problema a passar hores i més hores fins que la feina estava acabada. Un equip que ha sabut fer classes i tallers al matí amb la canalla de l’escola Lutgarda i a la tarda ha continuat fent la mateixa tasca amb les nenes i nens d’Ongata Rongai. Un equip de joves molt generosos i solidaris, que amb amor i alegria han sabut compartir riures, balls, jocs, cançons i pintura aquest estiu a Ongata Rongai.
Tots junts hem pogut sentir les abraçades dels nens, els petons i els riures de la gent del nostre barri, i hem compartit els esforços d’acabar una planta de l’Escola amb els treballadors de l’obra.
I naturalment, hem pogut sentir l’impacte d’Àfrica veient els animals de la Terra dels Maasai, la seva gent, les seves cases i famílies i les seves tradicions.
Cada vegada, quan tornes a Àfrica, te n’adones de quant hem d’aprendre el nostre Primer Món de la Terra Africana. Hem d’aprendre a estimar el nostre món com o fan els Maasai, que saben preservar la Terra, hem d’aprendre dels animals que entenen que el més important és la vida i la llibertat i sobre tot hem d’aprendre de la generositat de la gent d’Àfrica que sense tenir res, t’ho ofereixen tot i et diuen “Feel at home” i “Hakuna Matata”. Mai troben problemes a res, quan la seva vida de cada dia és realment un problema per a sobreviure. Per això estem tan agraïts a totes les persones d’Ongata Rongai que ens ha acollit i tractat com si fossin de la família, a les Sisters of Mercy que ens han cuidat amb amor com solament ho saben fer elles, perquè són model de vida, i sempre estan entre els més necessitats, i sempre les trobes allà on la pobresa i la mort és més a prop.
Tornem cap a casa amb la satisfacció d’haver passat un més a l’Àfrica increïble, d’haver compartit alegria, il·lusions i esforços amb tot l’equip de voluntaris. I si deixar enrere Ongata Rongai va ser un moment molt trist, nosaltres els hi podem dir: “Assante Sana”, ens tornarem a veure el proper estiu, tornarem a Kenya, a Ongata Rongai a acabar el Projecte de l’Escola LUTGARDA, tornarem… les nenes i nens d’Ongata Rongai ens esperen… i nosaltres serem a Kenya, si Déu vol al juliol de 2.022.
ASSANTE SANA
ENTRE TOTS FEM UN MON MILLOR
